Sobre el CNI
La Nostra
Història
La història dels Serveis secrets és tan antiga com la pròpia història. La necessitat de disposar d’informació per entendre la realitat o per vèncer l'enemic que existeix des de l’inici del temps.
En totes les guerres s’utilitzaven els Serveis d'Informació per conèixer amb anticipació els plans tàctics de l'enemic. Les bases del que avui coneixem com Serveis d’Intel·ligència, llavors íntimament lligats al cos diplomàtic, las van assentar en el segle XV els distints Estats italians. No obstant això, el seu desenvolupament exponencial es va donar fonamentalment en el període de entreguerres i, en especial, després de la II Guerra Mundial. Després d’aquest conflicte, el us de Serveis d’Intel·ligència es va generalitzar a altres àmbits de la vida i de la societat, amb la conseqüència de que el Serveis van deixar de tindre un caràcter exclusivament militar.
A Espanya existeixen nombrosos antecedents històrics de l'ús d'Intel·ligència, entre els quals destaquen els vinculats amb els esdeveniments com la Guerra de la Independència, les guerres Carlistes o les campanyes Ultramar i del Marroc, encara que no es va mantenir una línia de continuïtat temporal.
Els inicis
- Isabel la Católica
- Carles I d’Espanya
- Felip II
- Joan Velázquez de Velasco
- Francisco de Quevedo
- Marquès de l’Ensenada
- Jordi Joan (Mr. Josues)
Isabel la Católica
Isabel I de Castella (Isabel la Catòlica), va ser una figura clau en la història d’Espanya durant finals del segle XV i principis del XVI.
Durant la seva regència, es va enfrontar a nombrosos desafiaments als que va fer front establint una xarxa d’espionatge i serveis d’intel·ligència, utilitzant agents secrets i diplomàtics amb la fi de recopilar informació sobre les intrigues polítiques, les conspiracions i els moviments dels enemics de la corona.
També va emprar codis secrets i tècniques de xifrat per protegir la comunicació confidencial entre els seus agents i generals en el camp de batalla. Va aprofitar la seva habilitat diplomàtica per forjar aliances estratègiques i obtindré informació de fonts estrangeres.
Segle XV
Carles I d’Espanya
Va ser un dels monarques més poderosos del seu temps. Fill de Felip el Bell i Joana I de Castella
, va heretar un vast imperi que incloïa Espanya, Països Baixos, parts d’Itàlia i territoris en Amèrica.
Aquest monarca va reconèixer la importància de comptar amb informació estratègica per a afrontar els desafiaments polítics i militars, i mantenir el seu domini sobre un imperi tan extens i divers.
Els serveis d’intel·ligència de l’època eren rudimentaris però eficaços, ja que existien diverses
xarxes d’espionatge i diplomàtics que recopilaven informació sobre els moviments d’altres potències, les intrigues polítiques internes i els possibles aixecaments.
Carles I va emprar varis mètodes per a obtenir informació, incloent l’ús d’agents secrets, la intercepció de correspondència i l’ús de diplomàtics com espies.
Segle XVI
Felip II
L’Espanya de Felipe II va comptar amb els serveis de espionatge més avançats del seu temp. La seva extensa xarxa d’espies va ser un dels factors per els quals va mantenir el seu estatus de potència hegemònica. Cap altre nació dedicava tants recursos humans i materials a la intel·ligència.
Carnier, C, (2005), Espías de Felipe II. Madrid: La Esfera De Los Libros
Joan Velázquez de Velasco
Joan Velázquez de Velasco, qui va assumir el lideratge del serveis secrets en 1598,
va plantejar a Felip III el seu desig de centralitzar tota la informació obtinguda pels espies al seu comandament, amb l’objectiu de crear informes útils per la presa de decisions rellevants.
La proposta de Velázquez va ser tant exitosa que va ser nomenat com “Espia Major”, càrrec que pot considerar-se com precursor llunyà del actual Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
Segle XVI
Francisco de Quevedo
Francesc de Quevedo, un dels més destacats escriptors del Segle d’Or espanyol,
també va tenir una relació intrigant amb els serveis d’intel·ligència, desenvolupant un paper important en l’àmbit polític i d’espionatge de l’Espanya del segle XVII.
Quevedo va estar involucrat en activitats polítiques i diplomàtiques i es creu que va treballar com espia per al Comt-Duc d’OIivares,
el poderós privat del rei Felipe IV Felip IV d’Espanya.
La seva relació amb els serveis d’intel·ligència s’evidencia en la seva correspondència i en la seva participació en intrigues polítiques de l’època, i se li atribueixen nombrosos informes i conspiracions descobertes durant el seu temps com espia.
No obstant això, va ser empresonat en varies ocasions degut a les seves disputes amb figures influents de la cort i a les seves pròpies ambicions polítiques. Tot i així, Quevedo va deixar un llegat durador tant en la literatura com en l’àmbit de la política i dels serveis d’intel·ligència.
Segle XVII
Marquès de l’Ensenada
Marquès de l’Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea; com ministre de Fernando VI, tenia com objectiu principal enfortir la posició naval d’Espanya i contrarestar la influència britànica en l’Atlàntic,
considerant-lo crucial per a la seguretat i el prestigi del país.
Per aconseguir aquest fi, va organitzar una extensa xarxa d’espionatge que operava en les principals capitals europees.
En la seva labor destaca la missió, a càrrec del marí Jordi Joan, d’obtenir informació secreta sobre les tècniques de construcció naval britàniques, que va ser essencial per modernitzar i enfortir la flota espanyola.
La xarxa d’espionatge dirigida per l’Ensenada va ser fonamental per obtenir intel·ligència estratègica sobre els moviments i plans d’altres potències marítimes, el que va permetre a Espanya prendre decisions informades en política exterior i defensa.
Segle XVIII
Jordi Joan (Mr. Josues)
Jordi Joan i Santacília va ser un notable científic, matemàtic o marí espanyol del segle XVIII,
conegut per la seva destacada labor en diversos camps del coneixement, però, sobre tot, per les seves contribucions a la construcció naval.
Jordi Joan i Santacília va participar en la millora del disseny dels navilis de guerra espanyols,
portant a terme una missió d’espionatge en contra de la marina britànica, recopilant informació secreta sobre les tècniques de construcció naval angleses.
A pesar de la detecció de l’activitat d’espionatge per part dels britànics, la missió va ser un èxit i Jordi Joan va aconseguir tornar a Espanya amb valuosa informació i més de mig centenar d’experts nàutics reclutats clandestinament. Aquest èxit va despertar la ira britànica i va desencadenar una sèrie d’esdeveniments polítics que van portar a la deshonra del ministre espanyol responsable de la missió.
El llegat de Jordi Joan va contribuir al rearmament naval espanyol i va demostrar la importància del espionatge en afers internacionals del segle XVIII.
Segle XVIII
Els inicis
Isabel la Católica
Segle XV
Isabel I de Castella (Isabel la Catòlica), va ser una figura clau en la història d’Espanya durant finals del segle XV i principis del XVI.
Durant la seva regència, es va enfrontar a nombrosos desafiaments als que va fer front establint una xarxa d’espionatge i serveis d’intel·ligència, utilitzant agents secrets i diplomàtics amb la fi de recopilar informació sobre les intrigues polítiques, les conspiracions i els moviments dels enemics de la corona.
També va emprar codis secrets i tècniques de xifrat per protegir la comunicació confidencial entre els seus agents i generals en el camp de batalla. Va aprofitar la seva habilitat diplomàtica per forjar aliances estratègiques i obtindré informació de fonts estrangeres.
Carles I d’Espanya
Segle XVI
Va ser un dels monarques més poderosos del seu temps. Fill de Felip el Bell i Joana I de Castella, va heretar un vast imperi que incloïa Espanya, Països Baixos, parts d’Itàlia i territoris en Amèrica.
Aquest monarca va reconèixer la importància de comptar amb informació estratègica per a afrontar els desafiaments polítics i militars, i mantenir el seu domini sobre un imperi tan extens i divers.
Els serveis d’intel·ligència de l’època eren rudimentaris però eficaços, ja que existien diverses xarxes d’espionatge i diplomàtics que recopilaven informació sobre els moviments d’altres potències, les intrigues polítiques internes i els possibles aixecaments.
Carles I va emprar varis mètodes per a obtenir informació, incloent l’ús d’agents secrets, la intercepció de correspondència i l’ús de diplomàtics com espies.
Felipe IISiglo XVI
L’Espanya de Felipe II va comptar amb els serveis de espionatge més avançats del seu temps. La seva extensa xarxa d’espies va ser un dels factors per els quals va mantenir el seu estatus de potència hegemònica. Cap altre nació dedicava tants recursos humans i materials a la intel·ligència.
Carnier, C, (2005), Espías de Felipe II. Madrid: La Esfera De Los Libros
Joan Velázquez de Velasco
Segle XVI
Joan Velázquez de Velasco, qui va assumir el lideratge del serveis secrets en 1598, va plantejar a Felip III el seu desig de centralitzar tota la informació obtinguda pels espies al seu comandament, amb l’objectiu de crear informes útils per la presa de decisions rellevants.
càrrec que pot considerar-se com precursor llunyà del actual Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
Francisco de Quevedo
Segle XVII
Francesc de Quevedo, un dels més destacats escriptors del Segle d’Or espanyol, també va tenir una relació intrigant amb els serveis d’intel·ligència, desenvolupant un paper important en l’àmbit polític i d’espionatge de l’Espanya del segle XVII.
Quevedo va estar involucrat en activitats polítiques i diplomàtiques i es creu que va treballar com espia per al Comt-Duc d’OIivares, el poderós privat del rei Felipe IV Felip IV d’Espanya.
La seva relació amb els serveis d’intel·ligència s’evidencia en la seva correspondència i en la seva participació en intrigues polítiques de l’època, i se li atribueixen nombrosos informes i conspiracions descobertes durant el seu temps com espia.
No obstant això, va ser empresonat en varies ocasions degut a les seves disputes amb figures influents de la cort i a les seves pròpies ambicions polítiques. Tot i així, Quevedo va deixar un llegat durador tant en la literatura com en l’àmbit de la política i dels serveis d’intel·ligència.
Marquès de l’Ensenada
Segle XVIII
Marquès de l’Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea; com ministre de Fernando VI, tenia com objectiu principal enfortir la posició naval d’Espanya i contrarestar la influència britànica en l’Atlàntic, considerant-lo crucial per a la seguretat i el prestigi del país.
Per aconseguir aquest fi, va organitzar una extensa xarxa d’espionatge que operava en les principals capitals europees. En la seva labor destaca la missió, a càrrec del marí Jordi Joan, d’obtenir informació secreta sobre les tècniques de construcció naval britàniques, que va ser essencial per modernitzar i enfortir la flota espanyola.
La xarxa d’espionatge dirigida per l’Ensenada va ser fonamental per obtenir intel·ligència estratègica sobre els moviments i plans d’altres potències marítimes, el que va permetre a Espanya prendre decisions informades en política exterior i defensa.
Jordi Joan (Mr. Josues)
Segle XVIII
Jordi Joan i Santacília va ser un notable científic, matemàtic o marí espanyol del segle XVIII, conegut per la seva destacada labor en diversos camps del coneixement, però, sobre tot, per les seves contribucions a la construcció naval.
Jordi Joan i Santacília va participar en la millora del disseny dels navilis de guerra espanyols, portant a terme una missió d’espionatge en contra de la marina britànica, recopilant informació secreta sobre les tècniques de construcció naval angleses.
A pesar de la detecció de l’activitat d’espionatge per part dels britànics, la missió va ser un èxit i Jordi Joan va aconseguir tornar a Espanya amb valuosa informació i més de mig centenar d’experts nàutics reclutats clandestinament. Aquest èxit va despertar la ira britànica i va desencadenar una sèrie d’esdeveniments polítics que van portar a la deshonra del ministre espanyol responsable de la missió.
El llegat de Jordi Joan va contribuir al rearmament naval espanyol i va demostrar la importància del espionatge en afers internacionals del segle XVIII.
Història recent
El SECED es centrava en contrarestar l'oposició al règim franquista, recolzant a l'Organització Contrasubversiva Nacional (OCN). Malgrat d’operar en un període de transformació, els serveis d'intel·ligència espanyols van exercir un paper crucial en el camí a la democràcia.
En el 1995 es va aprovar el Estatut de Personal del CESID. Encara que va tenir poc impacte extern degut al seu caràcter intern, va ser fonamental per a la professionalització dels membres dins de la institució.
Al maig de 2002, es va establir el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), succeint al CESID, amb les seves funcions i director heretats. Per primera vegada, el CNI va tenir els recursos per satisfer els seus objectius, gràcies a dues lleis importants que regulaven el seu funcionament.
Una d'aquestes lleis, Llei 11/2002, detalla la naturalesa, objectius, funcions i controls parlamentari i judicial del CNI. L’altre L’altra Llei Orgànica 2/2002, estableix un control judicial previ sobre les activitats del CNI que afecten als drets fonamentals. A més, en 2002, la senyora María Dolores Vilanova Alonso es va convertir en la primera dona en ser nomenada secretaria general del CNI.
El juliol de 2009, el general Félix Sanz Roldán va ser nomenat secretari d'Estat director del Centre Nacional d'Intel·ligència.
En maig de 2022, s’inicia el mandat de la senyora Esperanza Casteleiro Llamazares.
