La nostra història
Origen dels serveis d’Intel·ligència
En totes les guerres es van utilitzar serveis d’informació per a conèixer amb anticipació els plans tàctics de l’enemic. Els diferents estats italians, al segle XV, van assentar les bases del que avui coneixem com a serveis d’intel·ligència, llavors íntimament lligats al cos diplomàtic. La història dels serveis secrets es tan antiga com la pròpia Història. La necessitat de tenir informació per a comprendre la realitat, per a vèncer l’enemic o superar al adversari, existeix des del principi dels temps.
No obstant, el seu desenvolupament exponencial es va donar fonamentalment en el període d’entreguerres i després de la II Guerra Mundial. Després d’aquest conflicte, l´ús dels serveis d’intel·ligència es va generalitzar en altres àmbits de la vida i la societat, tenint com a conseqüència que els Serveis deixessin de tenir un caràcter exclusivament militar.
Pel que concerneix a Espanya, existeixen nombrosos antecedents històrics de l’ús de la Intel·ligència, destacant els vinculats a fets, com la Guerra de la Independència, les Guerres Carlistes o les Campanyes d’Ultramar i Marroc, encara que no existeix una continuïtat temporal.
Primer intent i creació del SECED
Es considera que el primer intent de creació d’un servei d’Intel·ligència a Espanya es remunta al 1935, quan el Govern de la Segona República es va plantejar la conveniència d’articular un servei d’informació dependent del Ministerio de la Guerra. La vida d’aquest servei va ser molt curta, i la seva activitat pràcticament nul·la ja que l’esclat de la Guerra Civil va posar punt i final a aquesta primera experiència.
Durant la contesa (1936-1939), cadascun dels bàndols enfrentats va intentar organitzar els seus respectius Serveis d’Informació, tenint com a conseqüència la creació de diferents òrgans d’informació que intentaven complir les seves missions de manera independent. En els anys posteriors, es van arribar a existir a Espanya fins a vuit Serveis d’Informació diferents amb àmbits de competencia poc definits, el que va provocar freqüents duplicitats.
Alguns dels serveis nombrats, majoritàriament bolcats a la informació interior, van ser:
- El Servicio de Información del Movimento, que s’ocupava de la informació política en tot el territori de l’Estat.
- El Servicio de Información de la Dirección General de Seguridad, que s’ocupava de la investigació dels llavors anomenats delictes politico-socials, en col·laboració amb el Servicio de Información de la Guàrdia Civil.
- Els serveis d’Informació de l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, adscrits a les Segones Seccions (Intel·ligència) de les respectives Casernes Generals.
- Els serveis d’Intel·ligència Exterior i de Contraintel.ligència, depenent de la Tercera Secció (Operacions) del Alto Estado Mayor.
L’any 1972 es va promulgar el decret que formalitza la creació del Servicio Central de Documentación, el SECED, que es va constituir com a Direcciò General de Presidencia del Gobern i que depenia directament de l’Almirant Luis Carrero Blanco, aleshores ministre subsecretari de la Presidencia.
La missió principal del SECED era el que aleshores s’anomenava contrasubversió, és a dir, el coneixement dels que, en aquells dies, s’oposaven d’una o altra forma a l’agonitzant règim franquista. Així, es donava cobertura administrativa a la Organización Contrasubversiva Nacional (OCN). Si més no, eren temps de canvi, i la feina del SECED no va ser aliena al mateix: els serveis d’Informació espanyols de l’època van complir el seu treball i van contribuir a l’arribada de la democràcia.
La nova etapa a la història d’Espanya, iniciada a l’assumir la Corona S.M. el Rei D. Juan Carlos I al 1975, va repercutir també en la organització i evolució dels Serveis. Era evident que n´hi havia masses, estaven incomunicats, les seves competències es solapaven i la major part de les seves funcions i objectius eren impropis d’un règim democràtic. Els nous temps exigien, sobre tot, que s’acabessin les interferències dels Serveis a la política nacional. El nou sistema democràtic, amb la legalització dels diferents partits, implicava la fi de les activitats contra els grups d’oposició al règim de Franco.
El CESID: la defensa nacional com a eix central i la internacionalització
L'any 1977, després de la celebració de les primeres eleccions generals de la democràcia, D. Adolfo Suárez es va convertir en el nou president del Govern. Amb l’inestimable impuls del llavors president per a Asuntos de Defensa, D. Manuel Guitérrez Mellado, el 4 de juliol d’aquell mateix any va néixer el primer Servei d´Intel·ligència de caràcter nacional, el Centro Superior de Información de la Defensa (CESID), per a substituir el SECED i a la Intel·ligència Militar, situada al Alto Estado Mayor de los Ejércitos.
Amb la seva creació, Espanya s’equiparava a la resta de països occidentals, que ja comptaven amb institucions de característiques similars. Quatre mesos després de la seva creació, es va establir el CESID seria l’òrgan encarregat d’obtenir, avaluar, interpretar i facilitar al ministre de Defensa quanta informació fos necessària o interessés a la Defensa Nacional, atenent prioritàriament les necessitats de la Junta de Jefes de Estado Mayor.
El general D. José María Bourgón López-Dóriga va ser el primer director del Servei, un organisme que aleshores s’estructurava en tres divisions: Intel·ligència Interior, Intel·ligència Exterior i la Tècnica. A Bourgón li va succeir en el càrrec el general Gerardo Mariñas Romero, que va ser director d’un servei d´intel·ligència centrat en dues amenaces: l’involucionisme -els intents d’alguns de tornar a l’antic règim-, i el terrorisme d’ETA.
L'any 1981 es defineixen les prioritats del CESID, que es va convertir en l’òrgan encarregat “d’obtenir, avaluar, interpretar i facilitar al titular del Departament de Defensa quanta informació fos necessària o interessés a la Defensa Nacional i que ajudessin a prevenir amenaces involucionistes, desestabilitzacions constitucionals i accions d’espionatge”.
Amb Leopoldo Calvo Sotelo al Govern, i el tinent coronel D. Emilio Alonso Manglano en el càrrec de Director, -càrrec al que va romandre durant quinze anys-, la “Defensa Nacional” es va convertir en l’eix del treball d’un servei que anava creixent en mitjans i instal·lacions.
En 1982, que senyalava al CESID va ser designat com a òrgan encarregat de satisfer les necessitats d’informació del president del Govern per dirigir i coordinar l’acció de govern en materia de Defensa, i del ministre de Defensa per a la ordenació i coordinació immediata d’aquesta política i l´execució de la política militar. Fruit d’allò es la creació de noves missions que englobaven i ampliaven les anteriors: Intel.ligència Interior, Intel.ligència Exterior, Contraintel.ligència i Tecnologia, Procediments, Objectius i Instal.lacions d´interés per a la Defensa.
Any 1985. Internacionalització del CESID.
Les tasques del CESID els primers anys de direcció del general Alonso Manglano es van dirigir fonamentalment a col·laborar en el procés de constitucionalització de les Forces Armades. Als anys 1984-1985, el CESID comença a establir relacions institucionals amb altres serveis d’Intel·ligència que fructificaran en una cooperació permanent en un món dominat per la Guerra Freda.
La seva atenció se centra principalment en l’estabilitat del Mediterrani, i la seva especialització en aquesta àrea la transforma en el millor especialista en Inteligencia de l´Intel.ligència del Nord d´Àfrica y Orient Mitjà. Es produeix per això un salt quantitatiu i qualitatiu en l’interès i els mitjans que afecten a la Divisiò d´Intel.ligència Exterior, en uns anys de consolidació d’Espanya a l’escena internacional.
El CESID va obrir delegacions en nombrosos països i va establir relacions de col·laboració amb altres serveis d´intel·ligència. As relacions amb serveis d´intel·ligència de la Uniò Soviètica, el KGB o el GRU, que van servir per suavitzar tensions en el teatre europeu en moments en els que es discutia el desplegament dels míssils estratègics nord americans per a la defensa del continent, davant un possible atac nuclear de les forces soviètiques. També es van enfortir les relacions amb els serveis israelians, egipcis, siris, jordans, iranians i iraquians.
En paral·lel, el CESID va desenvolupar una activitat d’Intel·ligència que tenia com a objectiu el coneixement i avaluació dels suports dels moviments terroristes, tant nacionals com internacionals, que cometien atemptats a Espanya. Com a Servei d´Intel.ligència, el CESID no tenia competències policials, i la seva funció es limitava a l’anàlisi d’informació que després posava a disposició dels cossos i forces de seguretat de l´Estat, que son els que tenen al seu càrrec la persecució dels delictes.
Aquesta etapa d’expansió i consolidació del CESID es va veure enterbolida per una sostracció d’informació classificada que va motivar nombroses critiques contra el Servei. La crisis causada per aquests esdeveniments va provocar, al 1995, la designació d’un nou director, el general de divisiò Félix Miranda Robredo, qui va romandre en el càrrec fins el nomenament del tinent general Javier Calderón Fernández al maig de 1996.
L'any 95 va ser aprovat l’Estatuto Personal del CESID. Si bé cap a l’exterior no va tenir especial rellevància per tractar-se d’una normativa de caràcter intern, sí el va tenir pels seus membres, que van veure el camí per la seva professionalització com integrants del Centre.
L'any 2001 va marcar una nova fita a la modernització del CESID amb el nomenament del primer civil com a director, amb rang de secretari d’Estat, Jorge Dezcallar de Mazarredo.
Creació del CNI
El mes de maig de 2002, va néixer el Centro Nacional de Inteligencia, que heretava director i funcions, però, per primera vegada, estava dotat dels instruments precisos per a complir els objectius assignats per les disposicions legals i reglamentàries, sent el més important dues lleis que regulaven el seu funcionament. També en 2002, va ser nomenada la primera dona com a secretària general, Donya María Dolores Vilanova Alonso.
El dia 6 de maig de l’any 2002 es van aprovar dues lleis que van fer realitat el canvi del CESID al CNI. D’una banda la Llei 11/2002, per la que es crea el Centro Nacional de Inteligencia, i que recull, d’una forma unitària i sistemàtica, la seva naturalesa, objectius, principis, funcions, aspectes substancials de la seva organització i règim jurídic administratiu, així com els controls parlamentari i judicial, constituent aquests l’essència del seu funcionament eficaç i transparent.
D’altra banda, la Llei Orgànica 2/2002, que regula el control judicial previ a les actuacions del CNI, que estableix un control judicial de les activitats del Centre que afecten als drets fonamentals reconeguts en els articles 18.2 i 3 a la Constitució espanyola.
Juntament a aquestes dates importants pel nou Centro Nacional de Inteligencia, s’han de recordar també d´altres. En una de les etapes més difícils que ha travessat el CNI el dia 9 d’octubre va morir en acte de servei com a conseqüència d’un atemptat terrorista ocorregut a Bagdad (Iraq) el membre del CNI José Antonio Bernal Gómez. Posteriorment, el dissabte 29 de novembre, en altre atemptat terrorista van morir els membres del CNI Carlos Baró Ollero, José Lucas Egea, Alberto Martínez González, José Ramón Merino Olivera, José Carlos Rodríguez Pérez, Alfonso Vega Calvo y Luis Ignacio Zanón Tarazona. A aquestes víctimes se’ls va concedir, a títol pòstum, la Creu al Mèrit Militar o Aeronàutic amb distintiu vermell.
L'any 2004 restarà gravat per sempre a la memòria dels espanyols. L'11 de març de 2004, Madrid va patir el atemptat més terrible de la historia d’Espanya, convertint-se en una víctima més del terrorisme internacional, rere els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units.
Després de les eleccions generals de 2004, el nou Govern va decidir dur a terme un canvi a la direcció del CNI i, així, va ser nomenat secretari d´Estat Director del CNI, el señor Alberto Saiz Cortés. Al cap d’uns mesos, va ser nomenada Secretària General del CNI, la señora Esperanza Casteleiro Llamazares.
El CNI va escometre aquesta etapa amb el convenciment de que el terrorisme, amb la seva nova variant internacional, representava l’amenaça més greu per a Espanya i, per això, va incrementar els seus esforços per combatre’l, en coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l´Estat. Per a aquesta tasca, el Govern va decidir, a petició del Centre, ampliar les seves capacitats augmentant la seva plantilla i dotant-lo de més recursos financers. Aquest augment pressupostari es va veure reflectit especialment en la lluita contra el terrorisme d’origen islamista radical i a l’important esforç realitzat pel CNI sobre els fenòmens vinculats amb la immigració il·legal, sense oblidar la amenaça terrorista de caràcter nacional contra la que va continuar treballant amb la mateixa energia i determinació.
Un cop esgotada la legislatura (2004-2008), al mes de març es van celebrar eleccions generals i, rere elles, el Govern va designar de nou pel càrrec al secretari d´Estat Director del CNI, el señor Alberto Saiz Cortés. Posteriorment, és nomenada Secretària General del CNI, la señora Elena Sánchez Blanco.
La consolidació del CNI. Un Centre que mira al futur
El 3 de juliol de 2009 va ser nomenat secretari d´Estat Director del Centro Nacional de Inteligencia el general Félix Sanz Roldán.
Al desembre del 2011 canviava l’adscripció del Centro Nacional de Inteligencia, passant del Ministeri de Defensa al Ministeri de la Presidencia. A l'agost de 2012, Donya Beatriz Méndez de Vigo va ser nomenada secretària general del CNI.
Al juny de 2017, Donya Paz Esteban López va ser nomenada secretària general del CNI. Al juny del 2018 es van reestructurar els departaments ministerials i on es canviava l’adscripció del Centro Nacional de Inteligencia, que passava del Ministeri de la Presidencia y per a les Administracions Territorials al Ministeri de Defensa. En aquesta nova etapa el CNI va mantenir la seva aposta per mantenir i millorar la seva línia d’actuació, per continuar en un procés permanent de modernització i adequació a les necessitats i demandes que té la societat espanyola del segle XXI.
Pot ser que una de les conseqüències més directes d’aquest nou context mundial i de les noves amenaces, és precisament la revalorització de la Intel·ligència vers la simple informació; o, d’allò qualitatiu vers allò quantitatiu. Les respostes que requereixen les noves incerteses no depenen tant de la quantitat d’informació –que el món globalitzat posa en abundància a la nostra disposició- com la qualitat d’aquella informació i, sobre tot, de la seva adequada valoració i interpretació.
L'any 2020 s’inicien els mandats de la secretaria d´Estat Directora del Centro Nacional de Inteligencia, la señora Paz Esteban López, del secretari general del Centro Nacional de Inteligencia, el señor Arturo Relanzón Sánchez Gabriel.
Al maig de 2022 s'inicia el mandat de Donya Esperanza Casteleiro Llamazares.
La organització està evolucionant constantment per continuar actuant sota els principis d’eficàcia, especialització i coordinació, d’acord a les necessitats d’Intel·ligència definides pel Govern.
L’essència de la Intel·ligència ha estat, és i serà sempre la mateixa: servir de suport a les autoritats en la pressa de decisions relatives a la seguretat i defensa de l’Estat i dels interessos dels espanyols. En aquest camí i amb aquesta finalitat, el CNI continua avançant, des de l’estricte compliment de la Llei i sempre presidit per l’idea de servei a Espanya i als espanyols, a la recerca d’una societat més estable, més segura i més lliure.
