Sobre el CNI
Controls
del CNI
El CNI, com qualsevol organisme de l’Estat, està sotmès a controls polítics i econòmic-administratius. El primer l’exerceix el Govern, a través de la Comissió Delegada per a Afers d'Intel·ligència, i el Congrés dels Diputats, en el marc de la Comissió de Control dels Crèdits destinats a Despeses Reservades; el segon ho duen a terme la Intervenció General de l'Estat, el Tribunal de Comptes i, novament, el Congrés. A aquests controls s'afegeix el judicial, clau per al funcionament del Centre i excepcional dins de l'administració Administració. L'existència de la Llei Orgànica Reguladora del Control Judicial Previ del CNI i la seva estricta aplicació fan difícil trobar un sistema que ofereix més garanties als ciutadans de que cap de les activitats que realitza el seu Servei d'Intel·ligència s’executa al marge de la legalitat.
Control polític
Cada any, el Govern fixa els objectius als quals el CNI ha de dedicar els seus esforços. Per a això, la Comissió Delegada de Govern per a Afers d'Intel·ligència (CDGAI) proposa al president del Govern els objectius anuals del CNI i els recull en la Directiva Intel·ligència. Aquesta comissió també s’encarrega del seguiment i l'avaluació periòdica del desenvolupament dels objectius establerts en la Directiva.
Control Parlamentari
El CNI sotmet al coneixement del Congrés dels Diputats, a través de la comissió que controla els crèdits destinats a despeses reservades, informació apropiada sobre el seu funcionament i les seves activitats. Aquesta comissió coneix els objectius d’Intel·ligència establerts anualment pel Govern i l'informe que, també amb caràcter anual, elabora el CNI per a avaluar les seves activitats, la situació i el grau de compliment dels objectius assenyalats pel període anterior. Els membres d'aquesta comissió són els mateixos que coneixen dels secrets oficials, així que, col·loquialment, els mitjans de comunicació solen referir-se a ella com “la Comissió de Secrets Oficials”.
Control econòmic
Anualment, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat estableix les partides per a despeses reservades, entre elles la de fons pressupostats per al CNI. Es pot considerar que aquesta assignació és un control previ, ja que aquests fons són els que limiten el desenvolupament de les activitats del Servei. El CNI té assignat un interventor delegat de la Intervenció General de l'Administració de l’Estat que porta a terme un control financer permanent, comprovant que compleixi la normativa i que s’ajusta als principis de bona gestió, estabilitat pressupostaria i equilibri financer. Igualment, ha d'auditar i aprovar els comptes anuals del CNI abans de posar-les a disposició del Tribunal de Comptes.
Control judicial Previ
Quan, per tal de complir amb la Directiva d’Intel·ligència, el CNI hagi de dur a terme activitats en les que puguin veure’s afectats drets recollits en els apartats 2 i el 3 de l'article 18 de la Constitució (inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions), el secretari d'Estat director haurà de sol·licitar l'autorització prèvia d’un magistrat de control del Tribunal Suprem.
Control polític
Cada any, el Govern fixa els objectius als quals el CNI ha de dedicar els seus esforços. Per a això, la Comissió Delegada de Govern per a Afers d'Intel·ligència (CDGAI) proposa al president del Govern els objectius anuals del CNI i els recull en la Directiva Intel·ligència. Aquesta comissió també s’encarrega del seguiment i l'avaluació periòdica del desenvolupament dels objectius establerts en la Directiva.
Control Parlamentari
El CNI sotmet al coneixement del Congrés dels Diputats, a través de la comissió que controla els crèdits destinats a despeses reservades, informació apropiada sobre el seu funcionament i les seves activitats. Aquesta comissió coneix els objectius d’Intel·ligència establerts anualment pel Govern i l'informe que, també amb caràcter anual, elabora el CNI per a avaluar les seves activitats, la situació i el grau de compliment dels objectius assenyalats pel període anterior. Els membres d'aquesta comissió són els mateixos que coneixen dels secrets oficials, així que, col·loquialment, els mitjans de comunicació solen referir-se a ella com “la Comissió de Secrets Oficials”.
Control econòmic
Anualment, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat estableix les partides per a despeses reservades, entre elles la de fons pressupostats per al CNI. Es pot considerar que aquesta assignació és un control previ, ja que aquests fons són els que limiten el desenvolupament de les activitats del Servei. El CNI té assignat un interventor delegat de la Intervenció General de l'Administració de l’Estat que porta a terme un control financer permanent, comprovant que compleixi la normativa i que s’ajusta als principis de bona gestió, estabilitat pressupostaria i equilibri financer. Igualment, ha d'auditar i aprovar els comptes anuals del CNI abans de posar-les a disposició del Tribunal de Comptes.
Control judicial Previ
Quan, per tal de complir amb la Directiva d’Intel·ligència, el CNI hagi de dur a terme activitats en les que puguin veure’s afectats drets recollits en els apartats 2 i el 3 de l'article 18 de la Constitució (inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions), el secretari d'Estat director haurà de sol·licitar l'autorització prèvia d’un magistrat de control del Tribunal Suprem.